PLAS!!!
Tothom va quedar callat,
i amb aquell silenci carregat de màgia va començar:
LA HISTÒRIA DELS SET CELS
Cada un d'un color
diferent, colors suaus i flonjos. En el cel triomfant els Almogàvers
van rebutjar el color de cel, però no el pogueren fer desaparèixer,
el cel és miraculós i sempre existirà.
El cel va agafar aquest
color per anomenar-se i dels altres en féu un arc meravellós que
només surt quan plou i fa sol a la vegada.
Na Maria del Mar fou
nomenada Estrella de la nit, i li varen concedir un dels colors, el
violeta, i un do, havia nascut amb una aura que poques persones tenen
a la Terra. Ella seria durant tota la seva vida, bonica, aguda,
assenyada, intuïtiva, lúcida, enginyosa, comprensiva, dolça,
amorosa, pacient, i una gran defensora de la seva terra.
A n'Ana, que havia nascut
fa uns quants mesos, se li va concedir el color de rosa, i el do fou
que seria molt bonica, encantadora, intel.ligent com la seva germana
Laura, que juntes farien un gran bé a la Humanitat, col·laborant en
la conservació de la Terra.
El color groc el reserven
per concedir-lo a un ésser extraordinari que naixerà en el futur
(nin o nina), es diu que revolucionarà el món dels esports i de la
informàtica. Serà molt intel.ligent, ben plantat, alt i tindrà la
simpatia suficient per encomanar-la a l'altra gent, i així, tothom
serà feliç.
A na Laura li concediren
el color blau, perquè varen trobar que se semblava amb els seus
preciosos ulls, i significa que analitzarà les qüestions, molt
profundament, abans de prendre una decissió.
A na Maria Margalida li
concediren el color taronja perquè és un poc més moreneta, i
significa que té i tendrà sempre present la seva responsabilitat.
A n'Antoni li concediren
el color verd, significa esperança, perquè diuen els estels que és
una persona que transmet aquest sentiment amb els seus ullons
espavilats.
Aquestes tres persones
foren nomenades fades i mag de la Terra, i junt amb la bruixa ISSOR,
seran les encarregades de vetllar perquè la Terra segueixi sempre
amb els seus moviments, de rotació i de translació; i també
s'encarregaran de recordar a la lluna que surti cada nit, amb les
seves diferents fases, per acompanyar la gent sensible i somniadora.
El blanc el reservaren
per n'Andrés, la persona, que els déus de l'Olimp, han elegida per
aconseguir el gran repte "que el món funcioni", i ho
aconsegueix, però quan arriba final d’any i comencen a fer balanç,
a n'Andrés li passa una tragèdia. Ell vol abraçar tothom, estima
la gent, els animals, les plantes, la natura en general; però els
seus braços no donen per a tant i ha de posar-se límits. Això li
provoca una angoixa per la part humana, i una tensió per la part de
dirigent, que és alimentada per les discussions, defenses, traumes,
i irritacions de les grans esferes. Hi ha altres persones, amb molt de
pes dins l’administració, que s’estimen més pensar en la manera
de multiplicar els seus ingressos econòmics, encara que sigui a
canvi de la salut de La Terra.
Aquesta problemàtica el
porta a desitjar evadir-se i anar-se'n a una illa misteriosa i
solitària, ajeure's damunt l'herba fresca de la nit, i, contemplant
la lluna plena, quedar-se en blanc.
Na Sabrina és un núvol
flonjo que viatja pel cel, duu en el seu interior l'aigua, que amb la
seva transparència produirà el fenomen. Es passeja feliç pel cel i
quan veu n’Andreu ajagut té una pensada molt divertida!!! N'Aïda,
que és la Deessa de la mar, convoca tots els colors.
PERÒ EN COMPTES DE L'ARC
DE SANT MARTÍ,
PLAS!!!
UNA PLUJA DE XOCOLATA
TOT EL REGNE VA COBRIR,
I...
N'AÏDA, LA DEESSA DE LA
MAR,
TOTA SE LA VA MENJAR.
AS
AS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada