Hi
ha bruixeries
Avui
faré mongetes blanques amb carn capolada, la descongelaré amb el
microones mentre començ a preparar la ceba.
Encenc
el foc, pos oli dins la paella i la ceba tallada petitona, poc foc
perquè la ceba quedi blaneta i gustosa. Un poc de sal, un poquet de
pebre bo i gluc, gluc... ja està, ara hi tiraré les mongetes
bullides, ben remenadetes.
Això
no fa gens de mengera, ni té gust de res, què hi falta? Faré una
salsa de tomàtiga amb alls i llorer i un poc de moraduix. Ah! hi ha
un poc de cuixot salat, també n’hi posaré, a veure si agafa gust.
-
Uep! com va això? Us he fet mongetes blanques per dinar, perquè
vosaltres, els joves, no feis molt de cuinat i és bo per al cos,
així és que avui, que veniu a dinar aquí, menjareu un bon plat de
cuinat.
-
Ha estat bo eh? Ara un gelat amb gató, no, no l’he fet jo, trob
que és molta feina, però al forn del cantó el fan molt bo, ja ho
sabeu.
-
Fas els tallats? Molt bé.
-
Què dius? Què hi ha al microones? Sí, l’has obert per escalfar
la llet per fer els tallats, i què dius que hi ha?
-
Carn capolada?
-
Jo tenc manies que hi ha qualcú dins ca nostra a vegades, i m’ho
puny tot. Em toca les coses de dins els calaixos i em canvia el
menjar de lloc. No és la primera vegada que em passa això de trobar
coses desendreçades, i no he estat jo que les he canviades de lloc,
no, n’estic segura.
-
Jo no tenc por, no, gens ni mica, si volen res ja ho diran, però és
ben vera que a vegades m’entren.
-
Què dius, que véngui amb vosaltres a ca vostra? no, i ara, jo estic
molt bé. El que necessit és fer l’horeta i descansar un poc.
Llavors m’aixecaré com una rosa. Anau ben tranquils, jo estic
beníssim.
Mirau,
ara es pensen que no estic bé, tot és culpa d’aquests que
m’entren i m’ho palpen tot.
Ells
diuen que no és possible, ningú no entra a ca nostra ni em toca
res, doncs com s’explica que hi hagués carn capolada al microones?
Hi ha bruixeries, això és, hi ha bruixeries. Ja m’aniria bé que
vinguessin unes quantes bruixes a ajudar-me a cuinar i a netejar la
casa i la roba, el que no han de fer és regirar les meves coses i
canviar-les de lloc. A mi, que sempre m’han caigut tan bé les
bruixes, per què no vénen a ajudar-me en lloc de fer-me aquestes
malifetes?
Ara
no em puc dormir, llegiré un poquet. On són les ulleres? Déu meu,
on punyetes he deixat les ulleres, no són per en lloc, això em posa
molt nerviosa, no trobar les coses. Serà vera que el meu cap ja no
carbura? Mirau, on són?
Oh!
les duc posades...
Què
he tornada?
Necessit
un mocador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada