Mateu Xurí: “El glosador té l’obligació de ser portaveu d’una part del seu poble”

http://bloko.info/entrevista/mateu-xuri/

Nom Mateu Mates, però tothom el coneix com a Mateu Xurí. Va néixer a Santa Margalida (Mallorca), estudia filologia catalana i, tot i que acaba de fer 30 anys, és el glossador més conegut de Mallorca. La seva habilitat pel combat verbal i el seu esperit reivindicatiu han donat aire fresc a una tradició que fa només 10 anys estava en perill d’extinció. Els veterans de la glosa el varen inspirar i ell els ha tornat el regal contagiant-lis la seva passió.

Com t’introdueixes en el món de la glosa? Quin és el procés que has viscut fins arribar a dedicar-te?

Idò d’una manera molt natural i senzilla, ja que la glosa formava part de la vida quotidiana a la meva família. Durant els meus primers anys de vida vaig aprendre coses sense donar-me compta i una d’elles va ser la glossa

Com aquell que aprèn un idioma des de petit?

Si, així ha estat. Després, ja amb 20 anys vaig conèixer en Felip Munar i un grup de gent que feia feina per recuperar la glosa, I aquí supòs que es va ajuntar la talent amb les ganes de menjar. Ells cercàven desesperadament una persona jove que fos capaç d’establir un diàleg de forma glosada i jo necessitava  explotar tot allò que havia après durant 20 anys. I a partir d’aquí vaig començar a fer combats amb els pocs glosadors que quedaven.

D’això fa deu anys… i no eren precisament bon moments per la glosa

Si, la glossa estava a un moment molt decadent. A poc a poc varen començar a fer feina, amb tallers, combats… la varen donar a conèixer més. I fins ara. I la veritat és que la glossa ha reviscolat. Fa deu anys ni el més optimista de nosaltres podria pensar que la glosa avui estaria com està. Avui hi ha joves glosadors que aporten noves veus, noves temàtiques i noves maneres de glosar, col·lectius que volen sentit glossadors… i tot això era impensable quan jo vaig començar.

Quant de glosadors hi ha ara mateix en actiu?

Entre 20 i 25. Els més joves tenen 15 anys i els més gran passen dels 80. Però el més important és que el públic també és molt divers. Fa uns anys a les glosades només hi anava la gent major, perquè els glossadors també ho eren. A mesura que els més joves han començat a fer gloses, el públic jove s’ha interessat. D’aquesta mescla sorgeix una retroalimentació. Es tracta de crear una dimensió social adient perquè la glosa pugui jugar el paper i la funció que ha de tenir.

I quina és aquesta funció?

Tot i que s’ha aconseguit evitar que mori i d’aquesta manera haver-la de reinventar, la glosa havia perdut la seva funció. La glosa estava folkloritzada i el glossador només havia d’entretenir el personal parlant de sexe i poca cosa més. La glosa té molt més per aportar, fins i tot a la societat multi-informada d’avui. La glossa ha de complir una funció social, crítica, política, reivindicativa, poètica, estètica, expressiva… té moltes vessants per poder envestir. El glosador ha de ser portaveu d’una part del seu poble.

Però això no ha estat sempre així. En els glosadors majors, els he sentit glossar bàsicament sobre sexe, costums, rivalitats entre pobles…Me costa trobar el caire reivindicatius en les generacions anteriors a la teva.

Abans del franquisme i als primers anys de post-guerra la glosa tenia clarament aquesta funció reivindicativa. Després concorren diverses circumstàncies: la decadència de la tradició oral, l’auto-odi dels anys de la dictadura, l’intent de folklorització de les senyes identitàries d’un poble. Tot plegat va crear un glosador que no va poder desenvolupar les funcions pròpies de la glosa.

La situació sociolingüística actual i la línia política de l’actual govern vos posa fàcil per desenvolupar aquesta funció reivindicativa?  Basta fer un cop d’ull a la premsa perquè vos surti una glosa darrera l’altra?

Si, per una banda tenim molts d’arguments per combatre, però per una altra és una desgràcia haver de perdre tant de temps glosant coses que haurien d’estar superades. Els glosadors ens agradaria passar més temps creant  i manco defensant la nostra llengua i esforçant-nos en reivindicar ser el que som. La situació actual monopolitza el paper que han de jugar els glosadors.

I en la teva opinió, que s’amaga darrera aquest suposat atac a la llengua pròpia? Quines serien les intencions darreres?

Bé, per començar dir que ara aquests atacs són més descarats, però abans tampoc  estàvem tant bé. Mai no hem pogut  tenir una vida plena en la nostra llengua i sí que es pot tenir en castellà. I allò que se cerca és uniformar a nivell de pensament. Ara l’educació, per exemple,  ha de ser neutral, imparcial i no volen que s’ensenyi a pensar, a ser crític. Si aconsegueixen aquesta uniformitat de pensament fomentaran la ignorància i, en definitiva, un control més fàcil de la societat.

No obstant això, abans parlaves de les temàtiques noves que aneu introduint els glosadors joves. Quines?

Bàsicament temes socials. Me’n record que fa uns quants d’anys vaig parlar de pederàstia i capellans i vaig notar un distanciament del públic que m’escoltava, com si un glossador no pogués parlar d’això. Idò si, el glosador té dret i deure de tractar aquestes temàtiques. No podem estar una hora de combat parlant de sexe i de l’amor de les tres taronges quan tenim un caramull de problemes reals i quotidians que ens envesteixen.

Se pot ser glosador i de dretes?

Hauria de ser així. Bé, el col·lectiu engloba gent de diferents ideologies. Està clar que pot haver glosadors conservadors, no tan compromesos, per dir-ho de qualque manera. Ara, crec que quan més sensible sigui el glosador, més podrà aportar. El que ha de cercar sempre el glosador és la seva veritat i no oblidar que no canta només per a ell. Com et deia abans, el glosador està obligat a ser portaveu de part del seu poble.

D’una part?

Si, perquè sempre haurà gent que pensi tot el contrari que tu, tot i que de vegades pugui ser una barbaritat