VI DIVÍ
Creis-me: no
estava molt fi
quan al metge
vaig anar
i...,ell em
va receptar:
Ah! Si?, jo
vaig exclamar,
doncs la
recomanació
em va
parèixer millor
que xarop o
injecció.
Tot sia per
millorar!
Per fer allò
que m’ordenava
no vaig haver
de patir,
em vaig posar
a beure vi
i a poc a
poc m’entonava..
Un vinet per
berenar,
dos tassons
cap al migdia,
dos per beure
amb companyia
i...,altres
tants per sopar.
Tot quant
vaig poder vaig fer
per guarir la
malaltia
emperò va
arribar un dia
que no m’anà
massa bé.
I jo em
pensava fer planta,
feia
cançons,poesia...
I amb un peu
em sostenia
mentres tant
alçava l’altre.
Passà un dia
i altre dia
i no m’havia
curat.
Allò que
duia era un gat
i fins un ase
ho sabia.
A cal metge
tornaria
i li faria
avinent
que ell
enganava la gent
i no li
perdonaria.
Aquí..., hi
ha un malentès,
em va dir
prest el doctor,
si aquest vi
no és del millor
pots acabar
més malmès.
Va demanar i
sentenciar:
I quin vi has
begut, Tem?
que et penses
que et curarà?
Si no és de
Binissalem.
XC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada