vi divi

                     LA VINYA
Vitis vinifera és una planta de la família vitaceae originària de la zona de Caucas(l’Est d’Europa) - l’Oest d'Àsia i l’Orient Pròxim(prop de l’Europa 0ccidental) i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions. El nom comú és vinya,tot i que també s’anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma de baixa,parra quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta.
Segon l’edat dels ceps,una vinya rep noms diferents:
-Mallol:vinya d’ 1 any
-Estufera:vinya de 2 anys o 3 anys
-Planta:vinya de 4 anys
-Forqueta:vinya de 5 anys.

                       EL RAÏM 
És el fruit comestible de la vinya,formada per una agrupació de baies,el grans de raïm.

                        EL VI

Vinum en llatí, oivoç en grec. Beguda obtinguda del raïm ,mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.



                 COM SE FA EL VI:

 
            FERMENTACIO ALCOHÒLICA

Fermentació de l'etanol o fermentació etílica. Procés biològic de fermentació en absència total d’aire (oxigen-O2) originat per l’activitat d’alguns microorganismes que processen els glúcids (glucosa,sacarosa,midó,fructosa)per obtenir com a producte final:un alcohol en forma d'etanol ,diòxid de carboni(CO2)en forma de gas i unes molècules d’ATP que consumeixen els mateixos microorganismes en el seu metabolisme cel·lular energètic anaeròbic.


                      ENOLOGIA

Coneixement de la ciència particular de l'elaboració del vi.

                    AMPEOLOGIA

Ciència que tracta nomes de la biologia de la vinya,així com del seu cultiu.


                   MORFOLOGIA

Planta arbustiva amb fulles simples generalment palmades,anomenades pàmpols. El tronc es poda perquè no creix molt,deixant quatre branques principals,molt curtes, d’on surten les vergues. El fruit és el raïm,que està madur des de la darreria d’agost fins el novembre. De raïm, n'hi ha de blanc i de negre,segons la pigmentació de la pell que acabarà el color del vi.



        FEINES AGRÀRIES DE LA VINYA:


               PLANTA EL MALLOLS

Antigues vinyes normalment de portaempelt americà(resistència a malalties i adversitats meteorològiques)resitent a la fil.loxera


                       EMPELTAR

De la varietat desitjada fer un eixert entre dues plantes; és un tipus de reproducció vegetativa.

                       PODA

A l'hivern s’han de retallar les branquetes; cal fer amb cura i correctament l’esporgat por incrementar el rendiment del fruit


                   ESCABELLAR

Verema final d’estiu i tardor segon la zona geogràfica i la varietat. Recol·lecció o collida del raïm de llaurar,adobar,ensulfatar. Antigament les vinyes es plantaven en els pitjors terrenys i escampades sense ordre. Ara a les noves plantacions es varen començar a alinear les soques,deixant més espai entre elles.


         PROPAGACIÓ DE LES VINYES:


Les vinyes poden ser propagades per llavors o per estaques



         PER ESTAQUES O ESQUEIX

S'incineren fàcilment per estaques de la fusta dura .
Es recull durant el període de repòs. Són 0’82 a 1’2 cm de diàmetre i de 30-40 cm de llarg,se fa en viver, per empelti i quasi no s'utilitza.


           MALALTIES O MALURES

N’hi ha de tres tipus:
-fongs,
-virus 
-animals paràsits->L’acariosa i l’erionosi
Altres mals comuns són:
-Acariosi ->protuberància a les fulles
-Brevipalp->causada pels fongs
-Míldiu->Afecta a les fulles i raïms dels ceps, és de la família dels fongs
-Xifinema->Lobesia bottana i Europecilla ambiguella.
-Aranya groga->ataca la fruita.
-Brevipalp->Erinosi eutipa.

             VARIETAT VINÍFERA:

Es referix a la varietat de la vinya o del cep segons l’ampelografia que escriu els trets morfològics (soca sarment,pàmpol,gotim) i l’activitat biològica(maduració).Determinem el nom i les característiques del raim i són:
*Callet-Xarel.la-Macabeu.
*Montonegro-parellada-ganatxa-ull de llebre-moscatell-picapoll-trebicano-treixadura-vernaccia-bogdanusa-mencia.



          DENOMINACIÓ D’ORIGEN:

És una indicació geogràfica que garanteix l’origen i la qualitat d’un vi que està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles,enològiques. Hi ha un Consell Regulador de la Denominació  d’Origen que vetlla pel compliment del reglament, porta el registre de viticultors i de cellers adherits,controla la producció i verifica la qualitat de les anyades i del vi.

ÀREES VITIVINíCOLES ALS PAÏSOS CATALANS

 Penedès,Priorat, Empordà ,Pla de beges,plana d’Utiel,Marina Alta i Marina baixa.
Zona de Vinalopó.

   ÀREES VITIVINÍCOLES A BALEARS
Benissalem,Pla i Llevant.

 ÀREES VITIVINÍCOLES A LA PENÍNSULA
La Rioja -Ribera del Duero


   HISTÒRIA DE LA VINYA A BALEARS:
La podem situar al voltant de l’any 121  aC en el qual  Quint Cecili Metel va conquerir l’illa de Mallorca (S,II a.c).
Durant la dominació àrab i malgrat la prohibicions còrniques no va desaparèixer el cultiu de la vinya. L'any 1862 a França tenien una plaga de fil·loxera,Espanya i Itàlia van haver d'importar vins.
El màxim esplendor  de la vinya és 1865 i 1890 a Mallorca i Menorca.1851 surten de Mallorca 50 milions de litres destinats a França i la Península i quasi tot de Binissalem. L'any 1891-1895 va venir a l’illa la fil·loxera i va acabar amb la producció de vi que era la principal font de riquesa a l’ illa. Durant la meitat del segle XX,l'extensió de la vinya oscil·la entre 5000 i 8500.Després de la guerra civil espanyola es produeix un lent retrocés en el cultiu de la vinya.


VARIETATS DE VINS I VINYES A MALLORCA:
   

             VARIETATS NEGRES

Mantonegro(el principal) collet,tempranillo monestrell,cabernet sauvignon, syrah i merlot.
La varietat autòctona, mantonegro, és la base dels vins negres.

          VARIETATS BLANQUES

Moll o premsa blanca (principal) Macabeo,parellada,chardonnay i moscatell. L'autòctona és mollo premsal blanck que és la base dels vins blancs i espumosos i la seva participació és d’ un 50% de caràcter i fruital,color groc pallós intensos amb sensacions molt agradables.
La varietat moscatell és la base dels vins tipus muscat que poden ser secs o dolços.

TERMINIS PER L’ENVELLIMENT DELS VINS NEGRES:

CRIANÇA->mínim d’envelliment 24 mesos dels quals almenys sis hauran d’haver romàs a barriques de fusta de roure..

RESERVA->Mínim d’envelliment 36 mesos,dels quals al menys dotze hauran d’haver romàs a barriques de fusta de roure i la resta del període,en botella.

        CELLERS DE MALLORCA:

-Bodegues ,Antonio Nadal(Binissalem)
-Bodegues Jose Luis Ferrer(Binissalem)
-Jaume de Puntiró(Sta Maria del cami)
-Celler Alfabor Vins Nadals Binissalem.
-Celler de Sebastia Pastor(Sta Maria del cami)
-Bodegues Biniagual(Binissalem)
-Celler Tianna negre(Binissalem)

                 ETC...

    ZONA DE PRODUCCIÓ DE VINYES:

A alguns d'aquests cellers no els basta la seva procucció i han de  comprar el raïm a altres vinicultors. Les zones on se fa el raïm són:
Municipis d’ Algaida,Ariany,Artà,Maria de la salut,Muro,Sant Llorenç des Cardassar ,Sta Margalida,Sineu i Villafranca de Bonany ECT..


      RECOLLIDA DEL RAÏM VERMAR:

A Binissalem sobretot tota la 22a setmana de setembre fan la recollida del raïm i per això fan una gran festa en el poble. La majoria de vinyes agafen el raïm, amb molta de cura, de la vinya.




VISITA A LES BODEGA DE JOSE L.FERRER:

Vaig veure com feien el vi i a la persona encarregada de mostrar-nos el que fan li vaig formular unes preguntes:


1Quants d’anys portes en aquesta professió?
-6anys
2-S'hi han de dedicar molt de temps a aquesta època?
-Quasi tot el dia
3-Quan és la sembra de la vinya?
-Febrer-març
4-Quines atencions necessiten fins que comencen a tenir el fruit del raïm?
-Es necessita tenir cura tot l’any,s'ha de  podar el cep durant l'hivern. Per  primavera arrasar i moure la terra i politzar i llevar el que no està bé
5- Quan es recol·lecta?
-A finals d’agost i a mitjans de setembre .Se fa la festa del Vermar.
6-El clima afecta molt a la vinya?¿De quina manera?
-Sí, com més plogui, serà mes dolent el vi.
7- Quines malalties són les  més comunes que pot tenir la vinya?
-FIL.LOXERA I FONGS.    


XC