Les molles s’allarguen i s’escurcen
no saben per què ho fan,
però ho fan.
Les idees surten i s’arraconen,
tampoc no saben per què ho fan,
però ho fan.
Els anhels neixen i s’amplien,
per què ho fan?
Les petjades s’enrevoltillen
l’emparralat es completa,
el sol queda a fora,
l’ombra s’apodera del buit i del no
res,
tindreu pau i serenor al matí
les tenebres se’n duran els mals
avaranys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada