No me'n record. Capítol 16

La neu

- Ja torna dir el mateix d’ahir, la dona del temps diu que la setmana que ve baixaran les temperatures i farà neu a la muntanya. Ahir ja ho va dir.

- Ui! però aquests sempre s’equivoquen. I més si és una dona.

- Però què dius ignorant?

- Que les dones no han de fer aquestes coses. Les dones que fan feina han de ser infermeres, mestres, secretàries, presentadores de televisió. Sí, això sí, perquè són boniques, però per fer les prediccions del temps han de ser homes. Això ho ha de fer un bon meteoròleg.

- Que t’has begut l’enteniment? O una dona no pot ser una bona meteoròloga?

- Pots pensar, fins aquí hauríem arribat.

- Estàs ben tocat del crani. Això són comentaris que es feien fa seixanta anys. Vols dir què tu encara vius al segle passat?

- Al segle passat i al segle present. Les coses són així i s’ha acabat.

- Tu sí que estàs ben acabat.

Mirau que és de curta la gent, bé, la gent no, els homes, quin sarau, au! que les dones no poden ser bones geògrafes, com si no poguéssim fer tot el que fan ells a més de tot el que feim nosaltres. Sant del Cel! Això no avança com hauria d’avançar, o és aquí, a la casa gran que encara se senten aquestes converses? Per ventura els joves ja no ho pensen a això, segur que no.

- Àngel, Àngel, tu què penses de les dones?

- Que són el més preciós que la natura ens ha donat, amb aquestes corbes, els cabells, la pell tan suau...

- Ei! Ei! Atura! No demanava això.

- Tu m’has demanat què pens de les dones i jo pens això, a més, també pens que tu ets una dona ideal.

- Que ho ets de brètol. Jo el que volia dir és què penses de l’habilitat de les dones, de la intel·ligència, de la capacitat per fer qualsevol carrera universitària... amb una paraula, tu creus que una dona pot ser una bona meteoròloga?

- Clar que sí, una dona pot ser bona en qualsevol carrera universitària i ben segur que pot ser una bona meteoròloga, de fet jo sempre mir la cadena de televisió on hi ha una dona que diu les prediccions del temps.

- Ah!, Ah! Ho veus bandarra, has sentit n’Àngel?

- Què diu n’Àngel?

- Que les dones poden ser bones geògrafes, com els homes.

- Ei! Com els homes jo no ho he dit.

- I ara que em sortiràs granota?

- És broma, no t’enfadis, igual que els homes, ben igual.

- O més.

- Bé, ho deixarem igual, d’acord?

- D’acord. Tu, ho veus com les dones són com els homes?

- Què dius?

- Que les dones són com els homes.

- Bé, les dones són com els homes.

- Però tu deies que no.

- Jo? Bé.

- I ara què li passa a aquest? Em discutia que les dones només han de ser infermeres i secretàries i ara diu: bé.

- Deixa’l fer, ara no es recorda del que parlàveu, deixa’l tranquil.

- No se’n recorda o no se’n vol recordar. No sap perdre aquest bergant. Si tu li haguessis donat la raó, i bé, que se’n recordaria.

- No siguis mal pensada.

- Has sentit què diu la dona del temps, que farà molt de fred i neu a la muntanya?

- Sí, ahir ho va dir, que la setmana que ve baixarien les temperatures.

- Avui ho ha repetit. Si fa neu ens dureu a la muntanya a veure-la?

- No ho sé, t’agradaria?

- I molt, fa molts d’anys que no veig nevar.

Quina passada la neu, quan neva fa la sensació que el món s’atura de voltar, que els núvols festegen i estan tan joiosos que amollen floquets blancs i lleugers; la terra canvia d’aspecte, tot es torna blanc i t’embolcalla una calma impossible d’explicar, la gent surt i gaudeix de l’esdeveniment i les criatures ho passen d’allò més divertit tirant-se bolles. Fa fred i és un consol mirar per la finestra com cau la neu, mentre estàs devora la foganya ben encesa.

Tenc ganes d’escriure un poema.

Camín cap cot Rambla avall,

fa fred i els ocells no canten,

l’espectacle comença i jo call,

sorpresa veig, els floquets com dansen,

allà dalt els núvols riuen,

contemplen i admiren el paisatge.

M’ha sortit ben polit. Diré a n’Àngel que el pengi al tauló. Com m’agradaria que nevàs, veure i tocar la neu, fa tants d’anys que no en veig.

- Àngel, tu creus que nevarà aquí?

- Aquí dins no.

- Ja ho sé que a dins no, ho dic seriosament, tu creus que veurem la neu des d’aquí.

- Potser, la dona del temps ha tornat a dir que baixaran molt les temperatures i que nevarà.

- Tenc tantes ganes de veure la neu!

- I per què et fa tantes ganes?

- Perquè és molt bonic veure nevar i perquè en tenc records molt agradables.

- De la joventut?

- Sí, de quan era joveneta. Una vegada va nevar molt i, els meus germans i jo, fèiem homes de neu amb una pastanaga per nas i dos carbons a les cavitats dels ulls, llavors els posàvem una bufanda d’un tros de flassada vella i un capell. Jugàvem a tirar-nos bolles, i ens fèiem fotografies. Era molt divertit. I tu, n’has vista mai de neu Àngel?

- Sí, aquí n’he vista poques vegades però cada any vaig als Pirineus a esquiar.

- Què dius? Això sí que és fantàstic.

- Sí, que ho és.

- Jo no hi he estat mai als Pirineus però m’hauria agradat molt esquiar.

- Doncs vine-hi amb mi enguany.

- Oh! Quines coses que dius, Déu meu. Jo no hi he estat mai però ho he somniat moltes vegades, com em tirava muntanya avall sobre els esquís i dibuixava unes línies corbes amb agilitat i destresa. Sí, a vegades no n’estic tan segura de no haver-hi estat. Pot ser sí que hi vaig anar algun cop. O no?

Ja torna a ser l’hora de sopar!

El senyal de sopar m’ha fet perdre el fil i ara hauré de posar-me a la fila.

Ai! Ves per on ara m’ha sortit un joc de paraules. El fil, la fila! El fil, la fila! Quina gràcia!

La fila em fa perdre el fil! Total!

Mira que haver de fer una fila per menjar amb la poca gana que tenc. No m’agrada gens!

Quina gràcia allò de la fila i el fil, no em fuig del cap.

- La fila em fa perdre el fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiil!

I ara com així tothom em mira?.

Somriuen. N’estic contenta. Ja va bé si el fil serveix per brodar una rialla.