dissabte, 17 de novembre del 2012

Núvols



Altocúmulus lenticular

La cabellera de neu,
cortina albina, gelada, freda,
lluentor pàl·lida d’horabaixa,
hem de ser purs i nets
com cotonera tova.
Arribada negra nit
no hi ha color,
vull veure els colors de l’arc,
la negror és trista.
Vil línia, que te’n duus la claror,
et menges els colors,
fas desaparèixer les fesomies,
enemiga de la polidesa,
ets la meva enemiga.