Som
nascut a la marina
i tenc el paladar fi.
En tenir tasca
enllestida,
peix i el llaüt amarrat,
per molt que
estigui cansat
me’n vaig a la tavernera
li cant
aqueixa havanera,
quan Montenegro ha abocat :
M’agrada del
suc gaudir
conèixer bé i distingir
allò que és la
qualitat
Tots els sentits
s’han despert:
La vista, el gust i l’olfacte,
també l’oïda
i el tacte
sembla que el vi han descobert.
Els meus
ulls, plens de negror,
en mirar el rivet rosat
que pel
vidre ha llenegat
veuen en aquest color
el dibuix d’una
rialla,
o veuen color de palla
en un vi blanc saborós
i de
grau ben generós.
Observen la nitidesa
i potser en
qualque ocasió
no li lleven la bellesa
miquetes en
suspensió.
Tots els sentits s’han despert:
La vista, el
gust i l’olfacte,
també l’oïda i el tacte
sembla
que el vi han descobert
Ara,
de bosc sent l’olor,
d’albercoc, fusta torrada,
de pomes
amb madurada,
canyella i melicotó.
Sent, també, la
sensació
d’ensumar terra banyada,
Quan la pluja,
generosa,
la vesteix color argentada
i aquella aroma
agradosa
m’arriba amb cada alenada,
Cada vi és una
emoció.
I cada emoció una onada.
Tots els sentits s’han
despert:
La vista, el gust i l’olfacte,
també l’oïda i el
tacte
sembla que el vi han descobert.
Per fi m’arriba el
sabor
del líquid tan desitjat
i sent – com en un esclat
de
goig- la color i l’olor
que ja havia assimilat.
Entre la
llengua i els llavis
es concentra tot plegat
com entre
les mans dels savis:
Saber, art i artesania .
El vi que d’aquí
he tastat
és música i poesia
Tots els sentits s’han
despert:
La vista, el gust i l’olfacte,
també l’oïda i el
tacte
sembla que el vi han descobert.
I en sentir com va a
la copa
de la remor el rajolí
hi solc recrear l’oïda,
sent
un plaer fora mida,
sembla com un so diví!
I encara hi
he d’afegir
allò que més pot donar:
El tacte amb el
paladar
quan m’arriba el vi a la boca
I el començ a
glopejar
DESIG QUE MA VIDA TOTA
DE BON VI ES PUGUI AMARAR!
XC
XC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada