No
tornaré posar el pollastre dins la rentadora
Estic
bé.
Estic
completament bé, no em passa res d’estrany, sempre he estat així.
Som
així. No has de passar pena.
Un
poc estranya? Però si tu mateixa sempre ho has dit, que som una mica
rara.
Sí.
Sí,
però...
Pots
pensar! Va, calla, no diguis bajanades.
Estic
bé. Com t’ho he de dir?
Segur!
Va
ser un descuit, a tu també t’hagués pogut passar. Me n’han
succeït de més grossos.
No
serà normal en una altra, però en mi sí, de sempre, no és la
primera vegada que em passa alguna cosa d’aquestes; si sempre n’heu
rigut, dels meus descuits. A què ve ara aquesta preocupació? Què
has llegit un altre article al dominical?
No,
però ho sembla.
Va
dona!
Exagerada!
Tu sempre tan optimista.
Un
especialista? Què t’empatolles?
Mira,
reina, no pens anar a veure cap metge per contar-li que vaig ficar un
pollastre farcit dins la rentadora. A més, me’n vaig adonar quasi
de seguida, del disbarat, que no n’has fet cap mai tu, d’aquests.
Arribes a tenir esment a tantes coses!
Doctor
Avellà? El psiquiatre? Què t’has begut el seny?
Tu
sí que hi estàs, malament!
Sí.
L’edat?
No em venguis ara amb l’edat.
I
quina importància tenen els anys que vaig complir el mes passat?
Molts
d’anys puc tenir, però vella no ho som!
El
cap? Encara menys!
Ja
ho sé, estigues tranquil·la, jo també t’estim molt, però no
vull que et fiquis aquestes idees dins el cervellet. D’acord?
En
tornar el ficaré directament al forn, sense fer cap més volta. Què
fan les menudes?
Pren-t’ho
amb paciència. Veus, és a elles a qui has de parar esment. I no
preocupar-te per problemes inexistents.
Dissabte?
No. Anam amb el grup al teatre.
Després
del cant coral. Hi haurà temps per a tot.
Ui!
diumenge, no sé si podré. Bé, ja ens cridarem, tu segueix el teu
ritme. Ja t’ho contaré.
En
poder...!
Adéu,
vagi bé, besades a tots.
D’acord,
adéu, adéu.
Potser té raó ella i m’ho hauria de fer mirar això. Sempre m’ha
passat, però de cada vegada em passa més sovint i em preocupa.
Llàstima que ella se n’hagi adonat.
Bé,
tampoc no es tracta de fer-ne un gra massa.
I
és que un dia perdré el cap!
XC i AS
XC i AS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada