Aquests són els nostres. Molts d'anys i bons!
embruiXAnt vol ser un blog agradable, per gaudir de la poesia i altres cosetes
dilluns, 19 de desembre del 2011
dissabte, 10 de desembre del 2011
Arribarà Nadal
Arribarà Nadal i la Sibil·la
Cantarà
de bell nou, càntics antics
per
anunciar que el món
segueix
rodant a la xisclera .
No
obstant això , nosaltres
continuarem teixint, sens pretensions,
la tela de colors més quotidiana
continuarem
glosant un món millor
o, si més
no, més nostre .
divendres, 9 de desembre del 2011
Cendra 8
Crida,
no escatimis les manifestacions,
els sentiments han d’aflorar,
la veu és el seu vehicle,
transporta’ls molt lluny
amb el llaüt de les il.lusions,
a córrer món,
a gaudir de la solitud i del silenci
el mig de la mar,
conta’ls al peix pallasso,
t’escoltarà,
llavors torna al teu cau,
pinta les parets,
assolalla’t i bronceja’t fins
l’horabaixa,
pren un combinat de ron
i acarona la posta de sol.
El vent es retirarà,
la fosca s’estorbarà a entrar en
acció,
pren la paraula !
NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 9
Els
“semehancaído”
Per
què sempre he tengut aquesta mala sort? Em cauen les coses que més
m’agraden i es rompen, en canvi aquells objectes que només fan
nosa no em cauen mai, i si un dia me cauen, ben alerta a rompre’s,
peguen un parell de bots i encara romanen ben sencers. Que ho és de
gros l’assumpte!
No me'n record. Capítol 8
M’agradava tant conduir!
M’agradava
tant conduir!
Però
me n’han privat.
Per
què se’ns acaben prohibint tantes coses?
M’han
retirat el carnet i la independència. Au, així, tot d’un cop. Un
cop, sí. Un cop ben gros. Un cop d’aquests que fa mal al cap, al
cor, al moll dels ossos.
M’ho
han dit així, fredament, fora miraments:
- Ara no podrà menar el cotxe. – Ha
dit el metge com si digués “ els diumenges no hi ha escola”, la
cosa més natural d’aquest món.
dissabte, 26 de novembre del 2011
dijous, 24 de novembre del 2011
Molts d'anys i bons!!! 25 de novembre !
Catalina 2011
He
encarregat a un pastisser selecte
un
pastís per celebrar el teu nom.
Farà
ballar ingredients, en Maura, i barrejant-se
formaran
tots els sons per pronunciar-te
De
la llavor del blat d'aquest terra nostra
la
farina voldrà ser la reina del ball,
un
ball que portarà ritme de tamborino
i
cant de flabiol i de sucre morè.
Un
polsim de llevat fos entre l'aigua tèbia,
aigua
de pluja o font serena,
aigua
de festa i i de rialla fresca.
Serà
un pastís tan dolç com la teva mirada
i
suau al paladar com és el teu parlar
I
tendrà com a insígnia una roda dentada.
Tendrà
aroma de cel, de terra i mar!
dimarts, 22 de novembre del 2011
dilluns, 21 de novembre del 2011
Dibuixaré mb les leltres del teu nom, arreglarats llistons de persiana
De bat a bat
Dibuixaré amb les lletres del teu nom
arrenglerats
llistons de persiana.
Catalina a la làmina pintada
del verd
clàssic que imagina tothom
De tal
manera que en acabar la son
empenyis
amb tes mans la fusta amable
i entri
flaire de pi tan agradable
que a la
teva alenada ja respon.
I en haver
ben obert de bat a bat
just quan
l’olor de la mar ja hagi entrat
deixa volar
els teus somnis, Catalina;
Deixa que
entri una alenada d’amistat
meva amb un
desig: felicitat.
No et fa
res si entra un poc de saladina?
Per molts d’anys, Catalina
dimarts, 15 de novembre del 2011
Novembre: mes catalí
Teniu amigues que nomen CATALINA. A continuació
us proposarem distintes maneres de felicitar-les:
CATALINA
És ben ver que a Mallorca és molt sentit,
però si el dius un pic i un altre pic,
el nom de Catalina…, Catalina;
et revé un regustet de cosa fina
i penses que és, de tots, el més polit.
Catalina
podria ser una flor
podria ser un ocell de plomes vellutades.
Catalina podria ser la pell
d’un nadó de galtes estufades.
Catalina podria ser la mar
d’aigua clara i d’ones arrissades.
Catalina
podria ser el perfil
d’una carona de rialles alades.
Catalina
podria ser un dofí
que va rere el vaixell i les onades.
Catalina podria ser la fi
i el principi de totes les tonades.
És ben ver que a Mallorca és molt sentit,
però si el dius un pic i un altre pic,
el nom de Catalina …,Catalina;
et revé un regustet de cosa fina
i penses que és,de tots, el més polit.
diumenge, 13 de novembre del 2011
Cendra 7
Tenia els ulls humits,
les parpelles inflades,
no plorava, ja,
l’emancipació arribava a poc a poc,
no hi ha pressa astronòmica,
però sí fermesa tèrmica.
La barra atravessa la T
desprèn energia i picardia,
la T de tia,
la tia té capell,
se sent utilitzada per les paraules?
o gaudeix de la seva particularitat?
No plora,
és resigna o ha après a combatre?
el garrot de la vida ensenya,
la pols del camí se carrega,
la música adquireix les idees
que, revolucionades i desorientades,
fan la sesta.
NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 7
No tornaré conduir en direcció prohibida
No
tornaré conduir en direcció prohibida, ni posar-me l’abric si no
me n’he d’anar, ni ficar les salsitxes dins el calaix del
comodí. No tornaré
posar sal dins el cafè amb llet, ni botar-me semàfors en vermell,
ni sortir de casa amb les plantofes d’aixecar-me de dormir.
dissabte, 12 de novembre del 2011
Arriba en tercer lloc...
Descobreix la seva
sinuosa forma
arrodonida, tova,
flonja...
una punta rostideta a
causa d´un contacte calent,
l´altra molt blaneta,
com cotó fluix, el mig de les voltes
i entre una punta i
l´altra un cordell apetitós
col.locat amorosament en
cercle.
El l´escalfor s´estufa,
augmenta de tamany
fins a fregar-se un amb
l´altre com besades ardents,
despert els adormits
anhels de posseir,
fins que a la fi, ja
dauradeta
i amb la pols dolça i
blanca acariciant-la per damunt,
podem començar a gaudir
del gran plaer
de menjar-nos
l´ensaïmada.
dijous, 10 de novembre del 2011
Al paradís
Caminarem
quin passeig!
Dormirem
quin llit!
Menjarem
quin pa!
Parlarem
quin goig!
Partirem
on!
Al paradís.
AS
dimecres, 9 de novembre del 2011
L'amistat
- Que n'és de polit alegrar-se amb l'alegria d'un amic!
- L'amistat dóna sentit a l'existència!
- l'amistat et fa moixonies i et fa plorar d'emoció de tant tendresa que et dóna!
- L'amistat és un nus al mocador!
- L'amistat et fa un ram amb tot allò que té i que sap que pot agradar-te. I amb alguna flor!
- L'amistat és que no et facin preguntes quan saben que tu no les pots contestar!
- L'amistat és posar-se al costat del llit de l'altre i donar-li la mà!
- Un amic és aquell que t'ajuda i, ni se n'adona!
- L'amistat és que et facin festa!
- Som rics quan tenim amistats!
- L'amistat és arribar tot suat per saber perquè és que l'altre plora!
- L'amistat és un "gràcies a tu jo som millor" i un viceversa!
- L'amistat és una visita que et fa riure sense tenir rialles!
- L'amistat és algú que et dóna un cop de mà quan no saps on girar-te!
- L'amistat és aquella cridada tímida -sens enrenou, per por de molestar- et diu: "compte amb mi"!
- L'amistat és una cervesa compartida!
- L'amistat conta penes i alegries en remull dins la mar!
- L'amistat és una abraçada abans de prendre un caputxino!
- L'amistat ens fa mantenirvius, fins i tot quan no en tenim ganes!
- Tanmateix, amics, us estim sense condicions!
- L'amistat és una espolsadeta tendra que ens deixondeix quan estam embambats!
- Amistat és saber endevinar allò que necessita l'altre!
- L'amistat es preocupa per tu, fins i tot quan ella té problemes més grossos!
- Sense l'amistat la vida no té gràcia ni "salero"!
- L'amistat és un "taper" de brou en el moment oportú!
dilluns, 7 de novembre del 2011
Una reflexió abans de Nadal
Els arbres del bosc
Hi
havia una vegada un bosc on hi vivien animals, animalons, animalots;
arbres, arbusts, herbes... Tots eren molt feliços, uns ajudaven als
altres: els arbres abrigaven les aus amb les seves branques,
subjectaven la terra amb les seves arrels, conservaven la humitat per
als vegetals que la necessiten...
diumenge, 6 de novembre del 2011
Idò!!!
Tot
un plaer treballar amb vos,
ompliria
la meitat de les meves hores
en
aquest bonic afer,
em
fa sentir lliure, i,
perquè
no dir-ho amb franquesa?
un
poc important,
gràcies.
dissabte, 5 de novembre del 2011
Cendra 6
La terra s’amara
la pluja cau menuda
empegueïda,
tímida,
no gosa arribar a baix,
té un posat covard
no té experiència,
hauria d’anar a classes
o experimentar.
S’atrevirà algun dia,
triarà el moment més inoportú,
sortirà el dia que no toca
s’ensopirà encara més
l’autovàlua sofrirà eternament,
la decepció és gratuïta
no necessita aval.
El misteri s’enfonsa dins l’ànima,
per què serveix l’ànima si no és
per això?
guarda les desgràcies,
els pelleringos
que sorgeixen de la vida quotidiana,
i prou.
NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 6
He
d’anar al metge
Estic
preocupada, jo sempre he estat desmemoriada però ara se m’agreuja
de cada dia més el problema. Perquè s’ha convertit en un problema
això de la memòria, més ben dit, de la manca de memòria. No em
record de res, és molt trist. Aniré al metge a veure què em diu.
Pot ser que tengui problemes de tiroides. Jo, així mateix, he llegit
alguna coseta sobre la pèrdua de la memòria però... a mi no em
passa el que he llegit sobre l’Alzehimer, això jo no ho tenc, no.
divendres, 4 de novembre del 2011
Pensament
Per
què sempre hem de comptar amb la dualitat:
bé/mal, blanc/negre,
bo/dolent,
quina és la paraula que acompanya “sentiment”?
Els
sentiments no tenen colla,
van per lliure surten, s’enganxen,
es
claven al cor i no te deixen per molt que espolsis.
Però, per això
mateix, li col·loquen un adjectiu dual:
sentiment bo/sentiment
dolent,
sentiment permès/ sentiment prohibit,
sentiment legal/
sentiment clandestí,
sentiment pur/ sentiment impur...
Els
sentiments haurien de poder gaudir de total llibertat,
aflorar,
amagar-se, reviscolar,
viure, dormir, descansar,
eixir, manifestar-se, cridar...
viure, dormir, descansar,
eixir, manifestar-se, cridar...
i no passar res,
seguir mostrant-se com són
realment a dins
i no condicionar-los a la societat.
Abril,2001
dijous, 3 de novembre del 2011
NIT
Lluna i estels companys
de la nit,
Dones d'Aigua arrecerades
dins el pou,
destí caigut de l'arbre
nadalenc,
escalfor amorosa dels
troncs,
calor tèbia de l'espelma
perfumada,
dimarts, 1 de novembre del 2011
NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 5
Això de les pensions...
Avui he anat al caixer
automàtic per veure si ja havia arribat la meva ridiculesa de
pensió.
Per
cert, m’ha passat una cosa ben estranya. Quan he estat allà, just
davant la màquina, a l’hora de posar el número secret m’ha
fugit del cap. Mirau, tants d’anys de posar el mateix número i
avui... No sé què m’ha passat.
Cendra 5
Les molles s’allarguen i s’escurcen
no saben per què ho fan,
però ho fan.
Les idees surten i s’arraconen,
tampoc no saben per què ho fan,
però ho fan.
Els anhels neixen i s’amplien,
per què ho fan?
Les petjades s’enrevoltillen
l’emparralat es completa,
el sol queda a fora,
l’ombra s’apodera del buit i del no
res,
tindreu pau i serenor al matí
les tenebres se’n duran els mals
avaranys.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Cendra 4
Cos enterbolit d’humitat desfeta,
floridura a cau d’orella,
narius carregats de flaire ensinistrada
productora de plaers i tendresa.
La calma és l’esperit de l’ànima
l’ascensor trabuca damunt el mirador
els núvols descarreguen la malifeta
la pietat no du en lloc,
la sinceritat és trencadissa d’estels
volen mentides i enganys?
Jugam una partida de tennis
o ens endinsam amb un joc de
“futbolins”
amb pilotes de ferro i vergues tortes.
divendres, 28 d’octubre del 2011
+VI
SI...
Si un dia, a finals
d’estiu,
arribes - vestit
lleuger-
sents l’aire més
falaguer
i tota la gent
somriu.
Si gaudeixes de ser
viu
de fer allò que vols
fer
i si,
a més a més, també
sents olor de fruita
fresca
i de ganes de fer
gresca
Si mai no has estat
tan bé!
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Va Pensiero
http://www.youtube.com/embed/
El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la
realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta
ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi,
dirigida por el maestro Ricardo Muti.
Restaurant fideu fi
He
muntat un restaurant
per
qui se vulgui amagrir,
magres,
si veniu aquí,
no
hi haureu estat mai tant!
Mirau
si n’és, d’important
el
restaurant Fideu fi!
Si
començau a venir
vos
anireu desinflant.
Cendra 3
Hi ha un aglà dins un tub
rodola sense destí,
el tub és rodó, no porta en lloc,
el petit aglà ha perdut el capellet
no té brúixola, no es pot orientar,
l’alzina l’ha abandonat.
On són els calcetins auxiliadors,
el tractor s’ha retirat
no té feina
el remolc és lleuger
hi ha un buit,
un gran buit,
s’omple de perfum suau,
respira, respira profundament
trobaràs la quietud.
NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 4
No t’ho fiquis
dins el cap!
- No me’n record.
Quin desesper... però, a quina bugaderia les vares dur cap buit,
desmemoriada, inútil?
- Va mare, no et
posis així. Pensa-hi una mica. Eren dues estores i una flassada!
- No me’n record,
no me’n record, no me’n record, no me’n record, no me’n
record, no me’n record!!
Ho he dit amb els
ulls tancats i amarats de llàgrimes, les dents estretes i tots els
músculs contrets. Ara m’adon que m’he clavat les ungles als
braços. Plor, plor d’impotència i de ràbia.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Cendra 2
Papers de colorins
castiguen la vista amb brillantors
desconegudes,
la llum, el fum, l’alegria
desperten sobtadament sense enveges,
la melodia s’estira bocaterrosa,
no inventa res però se sent nova,
el ritme acull la cançó
amb una estirada de peus
aquells compassos arrosseguen
harmonia horitzontal de lluna plena.
Somnis de sargantana
amarada d’olis màgics
passejant per l’atmosfera
potser trobi el temps perdut
allà a l’infinit.
dijous, 20 d’octubre del 2011
Cendra 1
Comunicació a cau d’orella,
intensitat a la mirada,
sentiments amb gust de taronja amarga,
confitura de fraula.
Records fets de fantasies miraculoses,
pietat de cendra immortal,
taula de marbre amb fongs grocs,
cafetó escumós i calent amb tasses
blanques.
La natura fabrica instins desconeguts
que se passegen pel bosc,
el sol escalfa amatent
saluda somrient
i s’arracona darrera els cúmuls
que, carregats, esperen el seu torn.
Un altre dia sortirà el sol !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)