Les
Barbies
Avui
tenc ganes de regirar calaixos i armaris, de posar mà a totes les
antigalles que guard a casa. Cridaré el meu fill. Quan em passa, ell
diu, la vena pel cap ve a cercar-me i m’acompanya a ca nostra.
Perquè jo visc a una altra “ca nostra” molt gran amb molts de
companys i companyes però tenc ca nostra petita, de tota la vida,
ara està tancada, no hi viu ningú, però jo hi vaig de tant en tant
a fer una ullada, vull veure si tot està com ho vaig deixar, com
vull que estigui, malgrat no hi visqui, és ca nostra, de tota la
vida.
