diumenge, 30 d’octubre del 2011

Cendra 4


Cos enterbolit d’humitat desfeta,
floridura a cau d’orella,
narius carregats de flaire ensinistrada
productora de plaers i tendresa.

La calma és l’esperit de l’ànima
l’ascensor trabuca damunt el mirador
els núvols descarreguen la malifeta
la pietat no du en lloc,
la sinceritat és trencadissa d’estels
volen mentides i enganys?

Jugam una partida de tennis
o ens endinsam amb un joc de “futbolins”
amb pilotes de ferro i vergues tortes.

divendres, 28 d’octubre del 2011

+VI



SI...

Si un dia, a finals d’estiu,
arribes - vestit lleuger-
sents l’aire més falaguer
i tota la gent somriu.
Si gaudeixes de ser viu
de fer allò que vols fer
                                                      i si, a més a més, també     
sents olor de fruita fresca
i de ganes de fer gresca
Si mai no has estat tan bé!

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Va Pensiero






 http://www.youtube.com/embed/G_gmtO6JnRs


El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la
 realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta
 ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi,
 dirigida por el maestro Ricardo Muti.



Restaurant fideu fi


He muntat un restaurant
per qui se vulgui amagrir,
magres, si veniu aquí,
no hi haureu estat mai tant!
Mirau si n’és, d’important
el restaurant Fideu fi!
Si començau a venir
vos anireu desinflant.

Entre la mar i el cel


Cendra 3


Hi ha un aglà dins un tub
rodola sense destí,
el tub és rodó, no porta en lloc,
el petit aglà ha perdut el capellet
no té brúixola, no es pot orientar,
l’alzina l’ha abandonat.

On són els calcetins auxiliadors,
el tractor s’ha retirat
no té feina
el remolc és lleuger
hi ha un buit,
un gran buit,
s’omple de perfum suau,
respira, respira profundament
trobaràs la quietud.

NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 4


No t’ho fiquis dins el cap!
- No me’n record. Quin desesper... però, a quina bugaderia les vares dur cap buit, desmemoriada, inútil?
- Va mare, no et posis així. Pensa-hi una mica. Eren dues estores i una flassada!
- No me’n record, no me’n record, no me’n record, no me’n record, no me’n record, no me’n record!!
Ho he dit amb els ulls tancats i amarats de llàgrimes, les dents estretes i tots els músculs contrets. Ara m’adon que m’he clavat les ungles als braços. Plor, plor d’impotència i de ràbia.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Cendra 2


Papers de colorins
castiguen la vista amb brillantors desconegudes,
la llum, el fum, l’alegria
desperten sobtadament sense enveges,
la melodia s’estira bocaterrosa,
no inventa res però se sent nova,
el ritme acull la cançó
amb una estirada de peus
aquells compassos arrosseguen
harmonia horitzontal de lluna plena.

Somnis de sargantana
amarada d’olis màgics
passejant per l’atmosfera
potser trobi el temps perdut
allà a l’infinit.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Cendra 1

Comunicació a cau d’orella,
intensitat a la mirada,
sentiments amb gust de taronja amarga,
confitura de fraula.

Records fets de fantasies miraculoses,
pietat de cendra immortal,
taula de marbre amb fongs grocs,
cafetó escumós i calent amb tasses blanques.

La natura fabrica instins desconeguts
que se passegen pel bosc,
el sol escalfa amatent
saluda somrient
i s’arracona darrera els cúmuls
que, carregats, esperen el seu torn.


Un altre dia sortirà el sol !

dimecres, 19 d’octubre del 2011

EL POU


A través de les aigües cristal.lines
a la part més profunda del pou,
amb el color del cristall adient
es poden veure, de tant en tant,
les nostres estimades Dones d'Aigua.


Si les parques es mostren a una parella enamorada,
amb l'esguard dolç i tendre, que no necessita paraules,
els revelaran el misteri de viure sempre aferrats a l'amor,
lluny de foteses materials i mundanes
i de grans esdeveniments que no duen en lloc,
però ben prop d'accions compartides i senzilles
que, ben segur,
són el bressol de la felicitat perdurable.



Quart Creixent de desembre

Antònia, 98

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Abdi


Jove amic,
el teu somriure fa créixer l’ànim i enriqueix l’essència,
la teva gràcia ve de lluny
l’arena no és eixorca.

El desert és erm
però hi neix el desig i l’esperança.

Agafa la saba de l’avior,
torna refet i a punt d’envestir,
no et cansis
els teus no ho han fet,
lluita
els teus ho han fet.

Alenarem junts fent camí,
tens dos puntals que t’aguanten i t’estimen,
tots junts vencerem l’obstacle


i triomfarà la justícia i la pau.




AS. 4 de juliol, 2003

NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 3


Activitat i vida sana
Els dimecres i els divendres a nedar; els dijous a taller de fang; els dissabtes a la perruqueria i el diumenge a passejar en bicicleta per la ciutat.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Amigues


No puc donar-te sol·lucions

per a tots els problemes de la vida

ni tinc respostes

per a tots els teus dubtes

pero puc escoltar-te

i buscar la sol·lució al teu costat.

dijous, 13 d’octubre del 2011

PLAS!!! UNA HISTÒRIA COM QUALSEVOL ALTRA



PLAS!!!
Tothom va quedar callat, i amb aquell silenci carregat de màgia va començar:

LA HISTÒRIA DELS SET CELS

Cada un d'un color diferent, colors suaus i flonjos. En el cel triomfant els Almogàvers van rebutjar el color de cel, però no el pogueren fer desaparèixer, el cel és miraculós i sempre existirà.
El cel va agafar aquest color per anomenar-se i dels altres en féu un arc meravellós que només surt quan plou i fa sol a la vegada.
Un dia, quan passava aquest fenomen, de ploure i fer sol, va néixer na Maria del Mar.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

El tren

En el transcurs de la vida
hi ha un tren,
surt espontani del fons misteriós,
de l'arrel de la impotència
daurada de la mar,
i els peixos s'estimen,
fan l'amor amb humitat i ganes,
no hi ha fre,
no hi ha stop,
detingudament parlant,
llibertat d'acció.

I el tren?

AS

Amor


Estim cada porus de la teva pell,
però la consigna és prou.

No n'hi ha d'amants com nosaltres.


AS

Glòria


Indiferència, solitud
tranquil·litat, pau, paciència,
goig, alegria, plaer,
glòria de viure,
glòria de no viure,
viure de glòria,
vida gloriosa,
viure sense glòria,
viure per a la glòria,
velles glòries,
morir i anar a la glòria

AS

04/02/2008

dimarts, 11 d’octubre del 2011

La pluja



El núvol plora quan plou?
s'emociona o és plaer
el que sent quan veu la terra
que l'espera impacient?

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Estels


Dins el meu espai hi ha un abisme,
una fondalada plena d’embolics,
d’estels que no rutllen,
no il·luminen la foscor,
es detenen en el seu caminar,
per què punyetes no segueixen el seu camí
i
em deixen en pau.


AS

A LA RECERCA DEL CONFIDENT



Va fugir corrent, com esperitat d’aquell lloc insòlit. Si li haguessin dit no hagués cregut tot el que li havia passat. Era incapaç d’imaginar que poguessin succeir tantes coses a la vegada. A més era incomprensible per a ell creure que tots aquells fets fossin reals i no fruit de la seva imaginació.

NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 2


Un dia perdré el cap!
- Em pas mig dia cercant allò que he deixat oblidat l’altre mig.
- Algú ha vist la meva bossa? Una motxilla blava, mitjancera amb cremalleres grosses... Ja l’he cercada pertot.
Potser és al bar o al banc, o a la pastisseria, o a la biblioteca. Sempre igual, quina vergonya!

dissabte, 8 d’octubre del 2011

i encara n'hem de fer una...



VI DIVÍ

Creis-me: no estava molt fi
quan al metge vaig anar
i...,ell em va receptar:
Fill meu! Has de beure vi!

vi divi


                     LA VINYA
Vitis vinifera és una planta de la família vitaceae originària de la zona de Caucas(l’Est d’Europa) - l’Oest d'Àsia i l’Orient Pròxim(prop de l’Europa 0ccidental) i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions. El nom comú és vinya,tot i que també s’anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma de baixa,parra quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Amb els cinc sentits


Som nascut a la marina

i tenc el paladar fi.

En tenir tasca enllestida,
peix i el llaüt amarrat,
per molt que estigui cansat
me’n vaig a la tavernera
li cant aqueixa havanera,
quan Montenegro ha abocat :
M’agrada del suc gaudir
conèixer bé i distingir
allò que és la qualitat
que ha de tenir un bon vi.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 1


No tornaré posar el pollastre dins la rentadora

Estic bé.
Estic completament bé, no em passa res d’estrany, sempre he estat així.
Som així. No has de passar pena.
Un poc estranya? Però si tu mateixa sempre ho has dit, que som una mica rara.
No, més no. No he canviat gens.

Na Joana

Un matí na Joana es va despertar, va obrir els ulls, va mirar per la finestra i va veure la claror, els núvols, enfora les muntanyes i el sol que li somreia feliç. Va estendre els braços i va dir:

- Bon dia món!!!

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Llicència

Llicència per viure
per treballar, per caminar,
per riure, per plorar,
llicència per respirar.

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Brindem amb una copeta de vi


El vi afronta la crisi!

Si em queix, creis-me,no és per vici
en tenc suficients motius.
Tot allò que ens manté vius:
llengua, tradició,cultura,
economia i natura
trontolla. Som a l'inici
de la lluita un altre cop!

El català defensat per un castellà

Llegiu l'entrevista, paga la pena

http://www.eldebat.cat/cat/notices/_el_castella_no_s_hauria_d_ensenyar_a_les_escoles_de_catalunya_33203.php

Bon dia!

Començam aquest blog amb molta d'il·lusió. Volem escriure coses i que algú les llegeixi.
Una abraçada per les persones que llegeixin els nostres escrits i dues per les que els llegeixin i publiquin un comentari.
Esperam relacionar-nos virtualment amb molta de gent.


Besadones!!!


XC i AS