dimarts, 1 de novembre del 2011

NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 5

Això de les pensions...
Avui he anat al caixer automàtic per veure si ja havia arribat la meva ridiculesa de pensió.
Per cert, m’ha passat una cosa ben estranya. Quan he estat allà, just davant la màquina, a l’hora de posar el número secret m’ha fugit del cap. Mirau, tants d’anys de posar el mateix número i avui... No sé què m’ha passat.

Cendra 5


Les molles s’allarguen i s’escurcen
no saben per què ho fan,
però ho fan.

Les idees surten i s’arraconen,
tampoc no saben per què ho fan,
però ho fan.

Els anhels neixen i s’amplien,
per què ho fan?

Les petjades s’enrevoltillen
l’emparralat es completa,
el sol queda a fora,
l’ombra s’apodera del buit i del no res,
tindreu pau i serenor al matí
les tenebres se’n duran els mals avaranys.