diumenge, 21 d’octubre del 2012

Els bunyols de les Verges

Dia 21 d'octubre. Dia de Sta Úrsula


Paradoxa

A Úrsula Clar, ma mare,
que sempre va fer festa per les verges.
La vida, de per si, és una paradoxa.

Plou i fa sol.
No s'aclareix, el temps,
i no sap...
si vestir-se de bauxa
o de dol.

Com que són les verges
la mare fa festa,
però ja no en fa,
o sí... de dellà.

És la paradoxa
més grossa que hi ha

I ara té el bunyol
la dolçor de sempre
i aquell gust amarg
de no veure mans
tendres i amoroses
que el van dibuixant
dins la meva vida.
Sols per un instant,
tal volta a tota hora
veig aquells ulls negres
d'Úrsula cristiana
amb cara de mora.

La nit es desperta
i tot s'il·lumina
Sent la serenata
de gent que s'estima,
i en sentir aquells cants
record una filla
que he imaginat.
I som tant feliç
amb fills al costat,
amb la serenata
que passa de llis
i que mai no canta
davall la finestra
del carrer del pis.
Em dorm ben tranquil.la,
però l'endemà...
ja plou i fa sol.
I no s'aclareix, el temps,
i no sap...
si vestir-se de bauxa
o de dol.