diumenge, 21 d’octubre del 2012
Els bunyols de les Verges
Dia 21 d'octubre. Dia de Sta Úrsula
Paradoxa
A
Úrsula Clar, ma mare,
que
sempre va fer festa per les verges.
La
vida, de per si, és una paradoxa.
Plou
i fa sol.
No
s'aclareix, el temps,
i
no sap...
si
vestir-se de bauxa
o
de dol.
Com
que són les verges
la
mare fa festa,
però
ja no en fa,
o
sí... de dellà.
És
la paradoxa
més
grossa que hi ha
I
ara té el bunyol
la
dolçor de sempre
i
aquell gust amarg
de
no veure mans
tendres
i amoroses
que
el van dibuixant
dins
la meva vida.
Sols
per un instant,
tal
volta a tota hora
veig
aquells ulls negres
d'Úrsula
cristiana
amb
cara de mora.
La
nit es desperta
i
tot s'il·lumina
Sent
la serenata
de
gent que s'estima,
i
en sentir aquells cants
record
una filla
que
he imaginat.
I
som tant feliç
amb
fills al costat,
amb
la serenata
que
passa de llis
i
que mai no canta
davall
la finestra
del
carrer del pis.
Em
dorm ben tranquil.la,
però
l'endemà...
ja
plou i fa sol.
I
no s'aclareix, el temps,
i
no sap...
si
vestir-se de bauxa
o
de dol.
dimecres, 10 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)