diumenge, 9 d’octubre del 2011

Estels


Dins el meu espai hi ha un abisme,
una fondalada plena d’embolics,
d’estels que no rutllen,
no il·luminen la foscor,
es detenen en el seu caminar,
per què punyetes no segueixen el seu camí
i
em deixen en pau.


AS

A LA RECERCA DEL CONFIDENT



Va fugir corrent, com esperitat d’aquell lloc insòlit. Si li haguessin dit no hagués cregut tot el que li havia passat. Era incapaç d’imaginar que poguessin succeir tantes coses a la vegada. A més era incomprensible per a ell creure que tots aquells fets fossin reals i no fruit de la seva imaginació.

NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 2


Un dia perdré el cap!
- Em pas mig dia cercant allò que he deixat oblidat l’altre mig.
- Algú ha vist la meva bossa? Una motxilla blava, mitjancera amb cremalleres grosses... Ja l’he cercada pertot.
Potser és al bar o al banc, o a la pastisseria, o a la biblioteca. Sempre igual, quina vergonya!