Exercici. Trajecte
He de fer l’exercici
una vegada cada setmana. Ho va dir el terapeuta.
“Has de dir de
memòria alguna cosa que has escrit tu mateixa, alguna vivència
molt, molt teva”.
Jo sempre trii
quelcom que hagi fet amb el cor, perquè així m’és més fàcil
enllaçar les idees.
Jo faig tot el que
ell diu perquè vull recordar, no puc consentir que caiguin dins
l’oblit els començaments d’estiu plens de tendresa, la pluja
dels vespres de tardor, les postes de sol quasi màgiques de la
pitiüsa...
Segur que això
m’ajuda. A més, m’agrada tant sentir de bell nou el que vaig
viure aquell abril. Els poemes no surten perquè sí.