Frato

25 de novembre:Un gran NO a la violència

PROU!
PROU DE POR!
A totes les dones
que no han estat a temps
de dir:Prou!

No volem dones marcades per la por ,
No volem més infants amb ulls esporuguits.
És hora de fer sentir el silenci,
de vestir de llum, les llargues nits.

PROU!
PROU DE POR!

Prou de cops blaus i de nafres absurdes,
Prou de cabells arrabassats a manades, salvatgement,
prou de pits cremats a poc a poc amb cigarrets.
Prou de deixar anar, entre els dits temorosos, l’alè cap al vent.


PROU!
PROU DE POR!


Esgarrifa pensar que hi ha tanta gent que té por.
Por... que el marit no arribi gat a casa,
por de dir: vull ser jo, i de tu ja en tenc prou!
por d’haver fet la sopa massa fada o massa clara. Por.


PROU!
PROU DE POR!


Por, fins i tot de plorar i de dir: Basta! .
Basta!!! No volem violència de cap casta:
ni física, ni psicològica, ni de gènere ni de nombre
ningú no ha de ser perseguit per cap ombra !

PROU!
PROU DE POR!


Però una sola veu no té cap força.
Hem de ser més i més i més afins.
Hem de fer sentir un no que tot ho envaeixi .
Ha d’esclatar aquest NO dins l’oïda dels botxins!!!

PROU!
PROU DE POR!

Palma, 25 de novembre de 2012

Molts d'anys i bons, Catalines!

Roda Reivindicativa
de Santa Catalina

Si, de la roda dentada,
en feim un bracerolí
potser podrem convertir
tota aquesta torrentada
-que és tan mala de pair-
en esperança, en albada,
en un món just i genuí,
en una terra nostrada
i que en llengua catalana
en tot moment puguem dir :
Molts d'anys i bons, Catalina,
molts anys, que siguis feliç!
que puguem treure l'espina
que es clava en aquest país!
I cada dent de la roda
que ara ens vol martiritzar
polirem i en bracerola
la roda es convertirà!

Molts d'anys, dona mallorquina
que, com a tal, sap sentir,
molts d'anys estimada amiga
que molts d'anys puguis lluir
la polsera que t'arriba
com símbol d'un bon destí!

Remeis sentimentals

Per ses teves abraçades jo m'he estalviat moltes pastilles,

tu me desembulles dins sa panxa es nusos de requilla.

Abraçades són pastilles. Vostè és aquí.  Antònia Font

                                                  

Amistat

Núvols

Altocúmulus lenticular

La cabellera de neu,

cortina albina, gelada, freda,

lluentor pàl·lida d’horabaixa,

hem de ser purs i nets

com cotonera tova.

Arribada negra nit

no hi ha color,

vull veure els colors de l’arc,

la negror és trista.

Vil línia, que te’n duus la claror,

et menges els colors,

fas desaparèixer les fesomies,

enemiga de la polidesa,

ets la meva enemiga.

No me'n record. Capítol 16

La neu

- Ja torna dir el mateix d’ahir, la dona del temps diu que la setmana que ve baixaran les temperatures i farà neu a la muntanya. Ahir ja ho va dir.

- Ui! però aquests sempre s’equivoquen. I més si és una dona.

- Però què dius ignorant?

- Que les dones no han de fer aquestes coses. Les dones que fan feina han de ser infermeres, mestres, secretàries, presentadores de televisió. Sí, això sí, perquè són boniques, però per fer les prediccions del temps han de ser homes. Això ho ha de fer un bon meteoròleg.

Vou veri vou per a no dormir. Guillem d'Efak

En Guillem d'Efak ja ho va dir...

Fes-te enfora becadeta 

que no és hora de dormir. 

Ara me pega soneta 

qui ho havia de dir. 

Fes-te enfora becadeta 

que no és hora de dormir 

Vou veri veta, Vou veri vou 

te’n vas soneta i no fas renou 

Vou veri veta soneta fuig 

per l’escaleta direm arruix 

No veus que la nostra terra 

te demana deixondit 

I que al fons de nostra entranya 

ja comença a pegar crits 

Això que en diuen Espanya 

ja fa temps que està podrit. 

Sa podridura ens escanya 

ja no és hora de dormir. 

Dels ulls la nostra estrelleta 

no la deixeu apagar, 

mentre Mallorca està estreta 

ningú els ulls no ha d’aclucar 

Mallorca volen eixorca 

li volen esvair els fills 

però els bons fills de Mallorca 

amb cançons no els fan dormir 

Carnetes deixondidetes, 

així m’agrades a mi, 

ni jo dormiré avui vespre 

ni a tu et deixaré dormir. 

Vetllarem fins que el nou dia 

repiqui en el finestral, 

la son peresa congria 

i gens no en necessitam.

Una música per a recordar moments tendres

http://youtu.be/M_gSydN_BYM

Mateu Xurí: “El glosador té l’obligació de ser portaveu d’una part del seu poble”

http://bloko.info/entrevista/mateu-xuri/

Nom Mateu Mates, però tothom el coneix com a Mateu Xurí. Va néixer a Santa Margalida (Mallorca), estudia filologia catalana i, tot i que acaba de fer 30 anys, és el glossador més conegut de Mallorca. La seva habilitat pel combat verbal i el seu esperit reivindicatiu han donat aire fresc a una tradició que fa només 10 anys estava en perill d’extinció. Els veterans de la glosa el varen inspirar i ell els ha tornat el regal contagiant-lis la seva passió.

Com t’introdueixes en el món de la glosa? Quin és el procés que has viscut fins arribar a dedicar-te?

Idò d’una manera molt natural i senzilla, ja que la glosa formava part de la vida quotidiana a la meva família. Durant els meus primers anys de vida vaig aprendre coses sense donar-me compta i una d’elles va ser la glossa

Tot un plaer...

que fa uns dies em fessin una de les més autèntiques abraçades que m'hagi pogut fer algú mai... i que encara me duri la dolçor!

Benvinguda tardor

Sota el meu llavi el seu
El poema de La rosa als llavis

sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

-i l'espatlla ben nua

                                 ben blanca

l'ombra corba

                       incitant

                                    de l'esguard:

encara un altre bes

                                 un altre

                                               un altre

-quin perfum de magnolia el seu pit odorant!

Ensenyar des del cor