La màgia del solstici d'hivern
dijous, 27 de desembre del 2012
dimecres, 26 de desembre del 2012
Molts d'anys!
Sibil·la. Sant Llorenç, 2012
Canta: Marga Galmés Roig
Arribarà Nadal i la Sibil·la
Cantarà de bell nou, càntics antics
per anunciar que el món
segueix rodant a la xisclera .
No obstant això , nosaltres
continuarem teixint, sens pretensions,
la tela de colors més quotidiana
continuarem glosant un món millor
o, si més no, més nostre .
Siau feliços!
Bon 2013!
Xesca Cabot
dijous, 29 de novembre del 2012
dissabte, 24 de novembre del 2012
25 de novembre:Un gran NO a la violència
PROU!
PROU DE POR!
A totes les dones
que no han estat a temps
de dir:Prou!
No volem dones marcades per la por ,
No volem més infants amb ulls esporuguits.
És hora de fer sentir el silenci,
de vestir de llum, les llargues nits.
PROU!
PROU DE POR!
Prou de cops blaus i de nafres absurdes,
Prou de cabells arrabassats a manades, salvatgement,
prou de pits cremats a poc a poc amb cigarrets.
Prou de deixar anar, entre els dits temorosos, l’alè cap al vent.
PROU!
PROU DE POR!
Esgarrifa pensar que hi ha tanta gent que té por.
Por... que el marit no arribi gat a casa,
por de dir: vull ser jo, i de tu ja en tenc prou!
por d’haver fet la sopa massa fada o massa clara. Por.
PROU!
PROU DE POR!
Por, fins i tot de plorar i de dir: Basta! .
Basta!!! No volem violència de cap casta:
ni física, ni psicològica, ni de gènere ni de nombre
ningú no ha de ser perseguit per cap ombra !
PROU!
PROU DE POR!
Però una sola veu no té cap força.
Hem de ser més i més i més afins.
Hem de fer sentir un no que tot ho envaeixi .
Ha d’esclatar aquest NO dins l’oïda dels botxins!!!
PROU!
PROU DE POR!
Palma, 25 de novembre de 2012
PROU DE POR!
A totes les dones
que no han estat a temps
de dir:Prou!
No volem dones marcades per la por ,
No volem més infants amb ulls esporuguits.
És hora de fer sentir el silenci,
de vestir de llum, les llargues nits.
PROU!
PROU DE POR!
Prou de cops blaus i de nafres absurdes,
Prou de cabells arrabassats a manades, salvatgement,
prou de pits cremats a poc a poc amb cigarrets.
Prou de deixar anar, entre els dits temorosos, l’alè cap al vent.
PROU!
PROU DE POR!
Esgarrifa pensar que hi ha tanta gent que té por.
Por... que el marit no arribi gat a casa,
por de dir: vull ser jo, i de tu ja en tenc prou!
por d’haver fet la sopa massa fada o massa clara. Por.
PROU!
PROU DE POR!
Por, fins i tot de plorar i de dir: Basta! .
Basta!!! No volem violència de cap casta:
ni física, ni psicològica, ni de gènere ni de nombre
ningú no ha de ser perseguit per cap ombra !
PROU!
PROU DE POR!
Però una sola veu no té cap força.
Hem de ser més i més i més afins.
Hem de fer sentir un no que tot ho envaeixi .
Ha d’esclatar aquest NO dins l’oïda dels botxins!!!
PROU!
PROU DE POR!
Palma, 25 de novembre de 2012
Molts d'anys i bons, Catalines!
Roda Reivindicativa
de Santa Catalina
Si, de la roda dentada,
en feim un bracerolí
potser podrem convertir
tota aquesta torrentada
-que és tan mala de pair-
en esperança, en albada,
en un món just i genuí,
en una terra nostrada
i que en llengua catalana
en tot moment puguem dir :
Molts d'anys i bons, Catalina,
molts anys, que siguis feliç!
que puguem treure l'espina
que es clava en aquest país!
I cada dent de la roda
que ara ens vol martiritzar
polirem i en bracerola
la roda es convertirà!
Molts d'anys, dona mallorquina
que, com a tal, sap sentir,
molts d'anys estimada amiga
que molts d'anys puguis lluir
la polsera que t'arriba
com símbol d'un bon destí!
de Santa Catalina
Si, de la roda dentada,
en feim un bracerolí
potser podrem convertir
tota aquesta torrentada
-que és tan mala de pair-
en esperança, en albada,
en un món just i genuí,
en una terra nostrada
i que en llengua catalana
en tot moment puguem dir :
Molts d'anys i bons, Catalina,
molts anys, que siguis feliç!
que puguem treure l'espina
que es clava en aquest país!
I cada dent de la roda
que ara ens vol martiritzar
polirem i en bracerola
la roda es convertirà!
Molts d'anys, dona mallorquina
que, com a tal, sap sentir,
molts d'anys estimada amiga
que molts d'anys puguis lluir
la polsera que t'arriba
com símbol d'un bon destí!
diumenge, 18 de novembre del 2012
Remeis sentimentals
Per ses teves abraçades jo m'he estalviat moltes pastilles,
tu me desembulles dins sa panxa es nusos de requilla.
Abraçades són pastilles. Vostè és aquí. Antònia Font
dissabte, 17 de novembre del 2012
Núvols
Altocúmulus
lenticular
La
cabellera de neu,
cortina
albina, gelada, freda,
lluentor
pàl·lida d’horabaixa,
hem
de ser purs i nets
com
cotonera tova.
Arribada
negra nit
no
hi ha color,
vull
veure els colors de l’arc,
la
negror és trista.
Vil
línia, que te’n duus la claror,
et
menges els colors,
fas
desaparèixer les fesomies,
enemiga
de la polidesa,
ets
la meva enemiga.
No me'n record. Capítol 16
La
neu
- Ja
torna dir el mateix d’ahir, la dona del temps diu que la setmana
que ve baixaran les temperatures i farà neu a la muntanya. Ahir ja
ho va dir.
- Ui!
però aquests sempre s’equivoquen. I més si és una dona.
- Però
què dius ignorant?
- Que
les dones no han de fer aquestes coses. Les dones que fan feina han
de ser infermeres, mestres, secretàries, presentadores de televisió.
Sí, això sí, perquè són boniques, però per fer les prediccions
del temps han de ser homes. Això ho ha de fer un bon meteoròleg.
dimecres, 14 de novembre del 2012
Vou veri vou per a no dormir. Guillem d'Efak
En Guillem d'Efak ja ho va dir...
Fes-te enfora becadeta
que no és hora de dormir.
Ara me pega soneta
qui ho havia de dir.
Fes-te enfora becadeta
que no és hora de dormir
Vou veri veta, Vou veri vou
te’n vas soneta i no fas renou
Vou veri veta soneta fuig
per l’escaleta direm arruix
No veus que la nostra terra
te demana deixondit
I que al fons de nostra entranya
ja comença a pegar crits
Això que en diuen Espanya
ja fa temps que està podrit.
Sa podridura ens escanya
ja no és hora de dormir.
Dels ulls la nostra estrelleta
no la deixeu apagar,
mentre Mallorca està estreta
ningú els ulls no ha d’aclucar
Mallorca volen eixorca
li volen esvair els fills
però els bons fills de Mallorca
amb cançons no els fan dormir
Carnetes deixondidetes,
així m’agrades a mi,
ni jo dormiré avui vespre
ni a tu et deixaré dormir.
Vetllarem fins que el nou dia
repiqui en el finestral,
la son peresa congria
i gens no en necessitam.
dimarts, 13 de novembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
Mateu Xurí: “El glosador té l’obligació de ser portaveu d’una part del seu poble”
http://bloko.info/entrevista/mateu-xuri/
Nom Mateu Mates, però tothom el coneix com a Mateu Xurí. Va néixer a Santa Margalida (Mallorca), estudia filologia catalana i, tot i que acaba de fer 30 anys, és el glossador més conegut de Mallorca. La seva habilitat pel combat verbal i el seu esperit reivindicatiu han donat aire fresc a una tradició que fa només 10 anys estava en perill d’extinció. Els veterans de la glosa el varen inspirar i ell els ha tornat el regal contagiant-lis la seva passió.
Com t’introdueixes en el món de la glosa? Quin és el procés que has viscut fins arribar a dedicar-te?
Idò d’una manera molt natural i senzilla, ja que la glosa formava part de la vida quotidiana a la meva família. Durant els meus primers anys de vida vaig aprendre coses sense donar-me compta i una d’elles va ser la glossa
Tot un plaer...
que fa uns dies em fessin una de les més autèntiques abraçades que m'hagi pogut fer algú mai... i que encara me duri la dolçor!
Benvinguda tardor
Sota el meu llavi el seu
El poema de La rosa als llavis
El poema de La rosa als llavis
sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
-quin perfum de magnolia el seu pit odorant!
diumenge, 11 de novembre del 2012
Ensenyar des del cor
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Els bunyols de les Verges
Dia 21 d'octubre. Dia de Sta Úrsula
Paradoxa
A
Úrsula Clar, ma mare,
que
sempre va fer festa per les verges.
La
vida, de per si, és una paradoxa.
Plou
i fa sol.
No
s'aclareix, el temps,
i
no sap...
si
vestir-se de bauxa
o
de dol.
Com
que són les verges
la
mare fa festa,
però
ja no en fa,
o
sí... de dellà.
És
la paradoxa
més
grossa que hi ha
I
ara té el bunyol
la
dolçor de sempre
i
aquell gust amarg
de
no veure mans
tendres
i amoroses
que
el van dibuixant
dins
la meva vida.
Sols
per un instant,
tal
volta a tota hora
veig
aquells ulls negres
d'Úrsula
cristiana
amb
cara de mora.
La
nit es desperta
i
tot s'il·lumina
Sent
la serenata
de
gent que s'estima,
i
en sentir aquells cants
record
una filla
que
he imaginat.
I
som tant feliç
amb
fills al costat,
amb
la serenata
que
passa de llis
i
que mai no canta
davall
la finestra
del
carrer del pis.
Em
dorm ben tranquil.la,
però
l'endemà...
ja
plou i fa sol.
I
no s'aclareix, el temps,
i
no sap...
si
vestir-se de bauxa
o
de dol.
dimecres, 10 d’octubre del 2012
divendres, 24 d’agost del 2012
No me'n record. Capítol 15
Les
Barbies
Avui
tenc ganes de regirar calaixos i armaris, de posar mà a totes les
antigalles que guard a casa. Cridaré el meu fill. Quan em passa, ell
diu, la vena pel cap ve a cercar-me i m’acompanya a ca nostra.
Perquè jo visc a una altra “ca nostra” molt gran amb molts de
companys i companyes però tenc ca nostra petita, de tota la vida,
ara està tancada, no hi viu ningú, però jo hi vaig de tant en tant
a fer una ullada, vull veure si tot està com ho vaig deixar, com
vull que estigui, malgrat no hi visqui, és ca nostra, de tota la
vida.
No me'n record. Capítol 14
No m’agrada l’olor
de tardor
No
m’agrada l’olor de tardor, sempre em duu cap a camins de
melangia.
No
hi puc fer més, mirau, no sé amb quin fet trist la tenc associada,
no me’n record; però, aquella olor de mes d’octubre actua sobre
mi d’una manera quasi maligna, em fa sentir malament.
Tenc recursos, però, per
combatre el dolor de l’olor. Quan m’arriba aquell baf agre de
garrover, de dies curts i grisos, llavors trec les capsetes de
colors.
No me'n record.Capítol 13
Les residències
Les cases anomenades
residències són necessàries perquè, ja em direu, com podem viure
quan ja no tenim capacitat per fer totes les feines de la casa, ni el
menjar, ni netejar com Déu mana, ni anar a comprar ...
Com ho podem fer?
Com es feia abans? No
me’n record.
dijous, 14 de juny del 2012
Teatre a l'escola
Ens ajudau a donar 100
raons del per què el teatre a l'escola?
Serà fàcil ! ( Afegiu les vostres raons a " comentaris" )
Perquè
millora la nostra expressió oral,
perquè
fa interessar-nos per les obres i els seus autors,
perquè
és una ajuda per a l'entrenament de la memòria.
Perquè
enriqueix el nostre vocabulari,
perquè
ens ajuda a parlar en públic,
perquè
és un exercici d'atenció,
perquè
ens ajuda a aprendre a escoltar,
perquè
cal seguir un ordre,
perquè
a més és una activitat lúdica.
Perquè
és una gran eina per a la comprensió lectora,
perquè
ens desperta la curiositat,
perquè
treballam la respiració i la relaxació.
Perquè
és una gran tasca de millora de la parla,
perquè
ens ajuda a tenir cura de la nostra llengua,
perquè
ens ajuda a posar esment a la veu,
perquè
ens millora l'entonació.
I
a més
dijous, 31 de maig del 2012
Hospital Joan March
Embruixant tampoc no vol el tancament dels hospitals. De cap manera!
I CONTINUAM poèticament PROTESTANT.
Aquí teniu un poema i els llocs per mostrar la vostra solidaritat
http://porlasanidadpublica.blogspot.com
https://sites.google.com/site/salvemelshospitals/
Hospital
Joan March
dilluns, 7 de maig del 2012
Any Alcover
EMBRUIXANT VOL COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES LA CELEBRACIÓ DE L'ANY ALCOVER DE LA MANERA MÉS POÈTICA QUE SAP
Això
era i no era
Això
era i no era
ara
ja fa un segle i mig
nasqué
un home amb un desig
i
amb una sola quimera:
Fer
del català senyera
i
explicar que el mallorquí,
el
menorquí, el valencià
l'eivissenc
i el català
d'enmig
i de la vorera,
variants
d'allà i d'aquí
totes
podien formar
una
llengua de primera.
dijous, 12 d’abril del 2012
EMBUIXANT VOL SALVAR EL TRENC!
Foto: Pep Lluís Pol
Aquest desastre s'ha d'aturar!
Si esteu d’acord signeu la petició per salvar es Trenc
http://actuable.es/peticiones/salvem-es-trenc
Hauríeu de fer-ne la màxima difusió, PER TAL QUE NINGÚ NO ENS LA PINTI DE GRIS CIMENT
diumenge, 1 d’abril del 2012
embruiXAnt: EMBRUIXANT AMB L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS, EMBRUIXANT AMB LA CULTURA!!!
embruiXAnt: EMBRUIXANT AMB L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS, EMBRUIXANT AMB LA CULTURA!!!: http://www.ampos.es/index.php/recogida-de-firmas.html
EMBRUIXANT AMB L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS, EMBRUIXANT AMB LA CULTURA!!!
Tots amb l'Orquestra Simfònica de Balears, Tots amb la Cultura
Els
treballadors de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears "Ciutat de
Palma" presentem el vídeo 'Tots amb sa Simfònica -- tots amb la cultura'
com a part de la campanya de suport a…
|
TOTS AMB LA SIMFÒNICA
TOTS AMB LA CULTURA
No, no podem fer callar
un espai que és pa per a l'ànima
i amb un gest del tot unànime
tots plegats hem de
lluitar
per l'Orquestra balear
Simfònica per
natura
i per la nostra Cultura
la nostra veu hem d'alçar!
perquè l'escolti en Bauzá
i comprengui de seguida
que la música convida
i alimenta la il·lusió
i que és la millor inversió
que haurà fet mai en la vida!
Estimat amic,
L’Orquestra Simfònica de Balears es veu amenaçada a
causa de la brutal retallada que dues de les institucions a les quals
pertany, Ajuntament de Palma i Consell Insular de Mallorca, pretenen
aplicar al seu pressupost, concretament un 32% i un 37% respectivament.
Si aquesta retallada es du a terme, els músics i el personal
administratiu de l’orquestra temen que no pugui seguir desenvolupant la
seva tasca habitual i inclús perilli la seva continuïtat. Si vols
mostrar el teu suport als treballadors de l’orquestra y rebutjar
els atacs contra la Cultura, en aquest cas Balear i contra la Cultura en
general, segueix l’enllaç a sota d’aquest e-mail i signa el manifest en
favor de l’Orquestra, en favor de la Cultura i en favor de la Societat,
necessitada d’aquests bens tan preciats.
TOTS AMB L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BALEARS, TOTS AMB LA CULTURA!!!!!!!!!!!
Per favor, reenvia aquest e-mail a tots els teus contactes, es important.
Gràcies.
dissabte, 24 de març del 2012
La nostra llengua: L'ESTIMAM!
Entre unes coses i altres, darrerament estem hipermobilitzats. Cada
setmana se'ns convoca a dues o tres manifestacions i, al final, deixem
d'anar-hi.
Les convocatòries arriben a ser molt impersonals quan ens arriben de gent
que no coneixem. Potser ha arribat l'hora que ens hi impliquem
particularment.
És per això que hem volgut dir-vos personalment que nosaltres anirem a la
manifestació a favor de la llengua catalana convocada per al
proper diumenge 25. I és també per això que et volem dir que t'hi esperem.
A continuació t'oferim una sèrie de raons per les quals defensem la
llengua catalana (per cert, gràcies al professorat de l'IES Binissalem
per donar-nos la idea).
setmana se'ns convoca a dues o tres manifestacions i, al final, deixem
d'anar-hi.
Les convocatòries arriben a ser molt impersonals quan ens arriben de gent
que no coneixem. Potser ha arribat l'hora que ens hi impliquem
particularment.
És per això que hem volgut dir-vos personalment que nosaltres anirem a la
manifestació a favor de la llengua catalana convocada per al
proper diumenge 25. I és també per això que et volem dir que t'hi esperem.
A continuació t'oferim una sèrie de raons per les quals defensem la
llengua catalana (per cert, gràcies al professorat de l'IES Binissalem
per donar-nos la idea).
Et convidem a afegir-n'hi una i a reenviar aquest missatge a tots aquells
que creus que s'hi poden adherir:
que creus que s'hi poden adherir:
dimecres, 7 de març del 2012
VISCA LA DONA! TREBALLADORA!
UN
DIA VUIT DE MARÇ FLORIREN LES VIOLETES,
D'UN
LILA INTENS, PUNYENT,
SEMBLANT
A LA FLAMADA DELS CABDELLS DE FIL
DELS
TRES INCENDIS.
UN
LILA QUE PROCLAMA DRET A SER
A
LA CASA, AL CARRER...
A
LA FÀBRICA, AL SOL, A L'OFICINA.
A
SER LLIURE, ONSEVULLA, A SER PERSONA!
UN
DIA VUIT DE MARÇ,QUE
IMAGIN ASSOLELLAT,
FLORIREN
LES VIOLETES,
Dona treballadora
VISCA LA DONA! TREBALLADORA!
UN
DIA VUIT DE MARÇ FLORIREN LES VIOLETES,
D'UN LILA INTENS, PUNYENT,
SEMBLANT A LA FLAMADA DELS CABDELLS DE FIL
DELS TRES INCENDIS.
UN LILA QUE PROCLAMA DRET A SER
A LA CASA, AL CARRER...
A LA FÀBRICA, AL SOL, A L'OFICINA.
A SER LLIURE, ONSEVULLA, A SER PERSONA!
UN DIA VUIT DE MARÇ,QUE IMAGIN ASSOLELLAT,
FLORIREN LES VIOLETES
D'UN LILA INTENS, PUNYENT,
SEMBLANT A LA FLAMADA DELS CABDELLS DE FIL
DELS TRES INCENDIS.
UN LILA QUE PROCLAMA DRET A SER
A LA CASA, AL CARRER...
A LA FÀBRICA, AL SOL, A L'OFICINA.
A SER LLIURE, ONSEVULLA, A SER PERSONA!
UN DIA VUIT DE MARÇ,QUE IMAGIN ASSOLELLAT,
FLORIREN LES VIOLETES
dimarts, 6 de març del 2012
Vaga de fam per la llengua
Des d'aquest blog volem donar el nostre suport a Jaume Bonet i transquivim les paraules de Tomàs Martínez i Miró per tal de difondre aquesta informació:
Etiquetes de comentaris:
Llengua catalana,
Poesia. Cendra
diumenge, 4 de març del 2012
Glosa a Xurí
Bona gent!!! Ens volem fer ressò del que va passar al combat de glosadors dia 1 de març i dedicar una glosa ben sentida al POETA DEL CARRER Mateu Xuri.
Pitjau i observau:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_pNFnadGkto
Pitjau i observau:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_pNFnadGkto
No hem de fer com qui sent
ploure
en sentir un glosador.
No ho fa sols per
diversió,
defensa una causa noble:
la llengua i la tradició
!
També som de l'opinió
que el glosador ha d'anar
a lloure,
defensar la identitat
AMB LA TOTAL LLIBERTAT
QUE TÉ EL POETA DEL
POBLE!!!
diumenge, 19 de febrer del 2012
Digues la teva.
"Quan advertesca que per produir necessita obtenir autorització dels qui no produeixen res, quan comprove que els diners flueixen cap als qui trafiquen no béns, sinó favors, quan perceba que molts es fan rics pel suborn i per influències més que per la feina, i que les lleis no el protegeixen contra ells sinó, per contra, són ells els qui estan protegits contra vostè, quan s'adone que la corrupció és recompensada i l'honradesa es converteix en un autosacrifici, llavors podrà afirmar, sense por d'equivocar-se, que la seva societat està condemnada. "Ayn Rand (1950)
Què hem de fer per aconseguir que aquesta realitat no ens emmalalteixi?
La política és l'art de buscar problemes, trobar-los i aplicar les solucions equivocades".
Groucho Marx.
Groucho Marx.
Si us plau, ens ajudes a completar la llista respostes a la pregunta
Què hem de fer per aconseguir que aquesta realitat no ens emmalalteixi?
Aportau idees si us plau:
Jo us aniré informant de la recopilació d'aportacions:
1- Estar més amb els amics i despotricar contra tot.(FC)
2- Practicar ioga (FC)
3-Cercar el sentit de l'humor de davall les pedres(FC)
4-Ballar(TJ)
5-Estimar(TJ)
6-Jugar(TJ)
Jo us aniré informant de la recopilació d'aportacions:
1- Estar més amb els amics i despotricar contra tot.(FC)
2- Practicar ioga (FC)
3-Cercar el sentit de l'humor de davall les pedres(FC)
4-Ballar(TJ)
5-Estimar(TJ)
6-Jugar(TJ)
7- Recollir notícies positives a la premsa i difondre-les(FG)
8- Pensar que en som més i, units, tenim la força per a sobreviure.(FG)
9- Estimar les nostres terres, sense deixar-nos-en ni un bocí!!(FG)
10- Cercar fragments literaris en català que siguen molt i molt bonics i ens transmetin pau, alegria, confiança.(FG)
11- Compartir receptes de cuina tradicional de les nostres terres i, si és possible, fer una trobada conjunta amb amics/amigues de tot el territori.(FG)
12- Parlar d'indenpendència no com a utopia desitjable, sinó com a realitat propera si així ho volem (i hem de voler-ho!!)(FG)
13-compartir(TJ)
14--Plantar un hortet i un parell d'arbres fruiters, i tal volta un petit corral de gallines i fer economia de bescanvi. (SM)
15Anar a viure a un bosc, a una muntanya, en una barqueta enmig de la mar, al desert, a la lluna, ...(TR)
16- Fer la tradicional crema del ninot polític (TR)
17- Fer-se un hort urbà (incloent hort de terrassa i balconada)(TR)
18- Fer-se soci d'un banc de temps(TR)
19-J ugar amb els néts amb la nostra polida i estimada llengua.(AS)
20- Compartir amb l'alumnat els nostres desitjos de pau i ús lingüístic.(AS)
20- Compartir amb l'alumnat els nostres desitjos de pau i ús lingüístic.(AS)
21-Passar una nit de divendres 17 de febrer meravellosa,a les 21h al casal de joves de llucmajor en companyia de la coral amics de la música i el seu xou de carnaval LA MOVIDA MADRILENYA que farà un recorregut per les cançons del pop espanyol dels 80. Jo de tu no m,ho perdria perquè potser d'allò més divertit sobretot perquè crec que veure la coral en un dels seus minuts de glòria serà com a poc per i això sempre val la pena, després xicolati amb ensaïmades sucs del país i bailoteo general i tot de franc!!!! i és que no s´ho pot perdre ningú!!!! (JC)
22- Compixar-se de riure (JC)
23-Crear un món que es diu Momeràlia. Momeràlia era una reina, que no era reina i vivia en un palau que no era palau, que vivia en una illa que no era illa, la terra d' aquesta illa podia ser creuada pels vaixells, el cel era mar i el mar era cel.
En aquest regne vivien ......( JL)
En aquest regne vivien ......( JL)
24-Explicar tants contes reals com puguem als nostres fills i filles. Històries dels padrins, i avis d'arreu de les Illes. Sa meva filla diu que quasi veu a ses persones de les quals li parl. I així veuen d'on vénen... ells arribaran on hagin d'arribar. Els avantpassats visqueren situacions molt dures, lingüístiques i socials. I a vegades va bé veure com es rebel·laren.
25-Tenir un net o mirar la vida d’un infant amb il·lusió.
26- Mirar la mar fins sentir-te mar
27- Somriure amb el cor i amb la cara
28- Estar amb els amics
29- Cuinar coses bones per algú que estimes
30- Pujar al castell d'Alaró, tot sol o ben acompanyat, per esser-hi a l'hora de la fosca blava.
Demanar un pa amb oli i menjar-lo amb les cames penjant, seguts a la marjada que mira a migjorn.
I veure com a poc a poc, el món s'encalma. Baixar amb fosca, frontal posat, i amarar-se des sons i flaires nocturnes.
30- Pujar al castell d'Alaró, tot sol o ben acompanyat, per esser-hi a l'hora de la fosca blava.
Demanar un pa amb oli i menjar-lo amb les cames penjant, seguts a la marjada que mira a migjorn.
I veure com a poc a poc, el món s'encalma. Baixar amb fosca, frontal posat, i amarar-se des sons i flaires nocturnes.
divendres, 10 de febrer del 2012
Entre capítols
Dins el món que m’he
inventat
tot se mou
en total realitat.
Antònia
Font
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
.
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els
colors es tornen tan clars, tan suaus que desapareixen
Els colors es tornen
tan clars, tan suaus que desapareixen
NO ME'N RECORD. CAPÍTOL 12
Hi
ha bruixeries
Avui
faré mongetes blanques amb carn capolada, la descongelaré amb el
microones mentre començ a preparar la ceba.
Encenc
el foc, pos oli dins la paella i la ceba tallada petitona, poc foc
perquè la ceba quedi blaneta i gustosa. Un poc de sal, un poquet de
pebre bo i gluc, gluc... ja està, ara hi tiraré les mongetes
bullides, ben remenadetes.
Això
no fa gens de mengera, ni té gust de res, què hi falta? Faré una
salsa de tomàtiga amb alls i llorer i un poc de moraduix. Ah! hi ha
un poc de cuixot salat, també n’hi posaré, a veure si agafa gust.
Bé,
ara es poden menjar.
diumenge, 29 de gener del 2012
Cendra 9
Herba fresca, verdor de teranyina
acaramulla el futur,
revela’m la incertesa,
el mal de ventre augmenta,
potser el verí de l’escorpí
no té força ni energia,
s’adorm i no penetra fins a l’arrel,
en aquest cas no hi ha por,
la claror tornarà,
es farà un nou dia.
Entre capítols
Àngel: m?,
f? Ésser d'ales indiscutiblement blanques que pot viure
dins un núvol.
O no.
Bena de núvols que em ve a tapar els ulls quan pens que hi veig més clar.
Cal caminar vivint entre els núvols.
Caparrots m’amenacen,
Se m’acosten.
Són gegants i han
perdut el seu cos.
I vénen cap a mi,
No em deixen respirar.
Són tan espessos
que no em fan gens
d’espai per ésser jo mateixa.
Carasses de bèsties amb el ulls encesos em fiten per l'escletxa.
Cels plens de núvols extraviats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)