La terra s’amara
la pluja cau menuda
empegueïda,
tímida,
no gosa arribar a baix,
té un posat covard
no té experiència,
hauria d’anar a classes
o experimentar.
S’atrevirà algun dia,
triarà el moment més inoportú,
sortirà el dia que no toca
s’ensopirà encara més
l’autovàlua sofrirà eternament,
la decepció és gratuïta
no necessita aval.
El misteri s’enfonsa dins l’ànima,
per què serveix l’ànima si no és
per això?
guarda les desgràcies,
els pelleringos
que sorgeixen de la vida quotidiana,
i prou.
