Pensament

Per què sempre hem de comptar amb la dualitat: 

bé/mal, blanc/negre, bo/dolent, 

quina és la paraula que acompanya “sentiment”? 

Els sentiments no tenen colla, 

van per lliure surten, s’enganxen, 

es claven al cor i no te deixen per molt que espolsis. 

Però, per això mateix, li col·loquen un adjectiu dual: 

sentiment bo/sentiment dolent, 

sentiment permès/ sentiment prohibit, 

sentiment legal/ sentiment clandestí, 

sentiment pur/ sentiment impur...

Els sentiments haurien de poder gaudir de total llibertat, 

aflorar, amagar-se, reviscolar, 
viure, dormir, descansar, 
eixir, manifestar-se, cridar...

i no passar res, 

seguir mostrant-se com són realment a dins 

i no condicionar-los a la societat.

Abril,2001