Papers de colorins
castiguen la vista amb brillantors
desconegudes,
la llum, el fum, l’alegria
desperten sobtadament sense enveges,
la melodia s’estira bocaterrosa,
no inventa res però se sent nova,
el ritme acull la cançó
amb una estirada de peus
aquells compassos arrosseguen
harmonia horitzontal de lluna plena.
Somnis de sargantana
amarada d’olis màgics
passejant per l’atmosfera
potser trobi el temps perdut
allà a l’infinit.
